Enquadernacions en cartera baixmedievals.
Presentem unes enquadernacions, datades entre finals del segle XIV i intervinguts del segle XVI. El primitivisme d’algun dels seus elements desvetlla nexes de dependència i d’evolució amb els estils d´enquadernacions orientals més primigenis –coptes, etíops, bizantins…– que, assimilats i difosos pels àrabs, arriben a integrar-se amb els elements característics de l’enquadernació occidental.
S’analitzen les característiques d’aquestes enquadernacions i es mostren els nexes entre les diferents tradicions. Considerant que els exemplars estudiats són fruit de l’empremta de l’enquadernació hispà-àrab en els llibres de “arxiu”. S’atribueix la seva autoria a artesans jueus i, contextualitzant la troballa d’aquests fragments dins d’un ampli moviment europeu de recuperació dels textos manuscrits hebreus.
El denominador comú d’aquests fragments és que són elements integrants d’enquadernacions de cartera. En pell a l’alum datades entre 1392 i 1547, i fetes per a documents de “arxiu”. Es va pensar que la seva reutilització era fruit de l’abandó o de la “apropiació” cristiana. Després de les revoltes antijueves de l’any 1391 i esteses per les principals jueries dels regnes cristians. No obstant, s’ha vist que s’ha utilitzat almenys des de l’any 1330 en les enquadernacions. Els successos de l’any 1391 i la expulsió dels jueus en 1492 pels Reis Catòlics marquen un augment de l’ús d’aquest material procedent de manuscrits hebreus. En realitat s’ha de pensar en una pràctica comuna de reciclatge de textos manuscrit