La vida és fluir, continu moviment.
L’aigua que no corre s’estanca, es podreix i fa mala olor…
Tota vida que no flueix… es podreix i fa mala olor.
La nostra vida només és digna de ser-ho si flueix, si està en moviment.
«Sigui per covardia, per mandra o, fins i tot, per inèrcia tots tendim a quedar-nos quiets, a encaixonar-nos… Busquem treballs i matrimonis que ens assegurin, idees fermes i clares, ritus que ens retornin una impressió de continuïtat, habitatges protegits, sistemes sanitaris ben coberts, inversions de mínim risc, anar a cap segur…I és així com el riu de la nostra vida va trobant obstacles en el seu curs, fins que un dia, sense previ avís , deixa de fluir.
Vivim, sí, però molt sovint estem morts. Ens hem sobreviscut a nosaltres mateix: hi ha bio-logia, però no bio-grafia gràficament»
Text adaptat de “Biografia del silenci”, de Pablo d´Ors.
Que tinguis un bon dia,
Mª Dolores