Diaz de Miranda

Carbonets de Pepe Salas, s. XX.

Propietari: Arxiu Municipal de Gijón
Tècnica: Dibuixos realitzats amb llapis compost (grafit-carbonet) i retocs amb aquarel·la blanca.
Suport: Paper continu, verjurat per una cara, color blau amb la filigrana de la casa Brut.
Dimensions: 43-42 cm d’alt per 30 d’ample i 110-120 micres de gruix.

Estat de Conservació:
Intensa brutícia general. Taques d’aigua, fang, sutge, d’òxid, per pigmentació microbiana i detritus de mosca.
Existència de zones perdudes i aixecades.
Presència de segons suports: pegats de paper en les vores externes de l’anvers i de cinta autoadhesiva (de cautxú), que està oxidada, en les vores externes del revers de l’obra.
El carbonet primer està fortament pegat a un suport de cartó, el qual té un alt nivell d’acidesa i brutícia.
L’acció conjunta de la humitat, de la proliferació i creixement de microorganismes i de l’acidesa ha ocasionat l’accelerada degradació de la cel·lulosa amb ruptura dels enllaços interfibril·lars; la pèrdua d’elasticitat, de flexibilitat i de solidesa amb augment de la fragilitat del suport, arribant en diverses àrees a estar totalment desintegrat el paper.
També hi ha deformacions i arrugues del paper.
L’acció de les radiacions ultraviolades ha produït un accentuat empalidecimiento i descoloració del suport cel·lulòsic.

Procés de restauració:
Presa de fotografies de l’estat inicial de conservació de les peces que és tornaren a fer durant el procés de restauració.
Identificació de les grafies amb un estèreomicroscopi. Anàlisi de l’acidesa i de la solubilitat de les grafies i pigments.
Esterilització en cambra. Neteja superficial en sec.
Eliminació amb dissolvents dels pegats i la cinta autoadhesiva.
Fixació de les grafies solubles en aigua.
Alliberament del suport de cartó sobre el qual estava adherida una de les obres, per mitjà d’humectació progressiva i controlada.
Rentada i eliminació de l’acidesa soluble en aigua.
Blanqueamiento puntual i eliminació dels detritus de mosques.
Neutralització i dotació a les obres d’una reserva alcalina per bany en hidròxid càlcic.
Reintegració de les zones perdudes de paper amb empelts de paper tenyits en tonalitats que harmonitzessin amb el paper original alhora que es distingís d’ell.
Consolidació de les peces per laminació pel revers amb paper Japó.
Reintegració de les llacunes amb llapideres aquarel·lables.